dissabte, 16 de març del 2013

Castell de Capdepera (dos) i homenatge a la llata

Dissabte passat vàrem anar d'excursió amb els nins, pares i professors de l'escola de la meva neta. Havien triat anar al Castell de Capdepera, així que vàrem parlar amb en Mateu, el meu cossí, per què ens fes de guia i anfitrió de la visita. Ens va explicar un munt de coses ben interessants sobre el castell, els orígens i el poble de Capdepera. Per las meves arrels al poble em vaig sentir molt orgullosa d'ell i de les seves explicacions, així com pertànyer, encara que no hi visqui, a un poble tan bell i amb una història tan atractiva, pirates, moros, reis i segurament qualcuna princesa i dracs ferotges, però d'això en Mateu no en va dir res.

El dia ens va acompanyar, domés el vent ens va molestar perquè bufava de debò. Va ésser un dia magnífic.

Vos deix amb la meva visió particular del Castell.

El guadià del castell. Fent guàrdia, crec.


Vista general amb alguns del grupet



Panoràmica des del castell



En acabar la passejada per damunt les pedres del Castell, en Mateu va tenir la brillant idea de fer-mos un petit taller de llata. Com sabeu la llata es una artesania i a més una activitat econòmica per el poble. Amb els brins que se obtenen dels garballons es fa la llata i després es cus per fer senalles, ventadors, estormies i moltes altres coses ben útils.
En Climent ens va fer algunes fotos, tots molt atents a les explicacions i a els experts (en Mateu i jo que encara me'n vaig enrecordar de fer-ne de llata),  ens vàrem fer un punt de llibre perhom, molt adient per un grupet escolar, no ho trobau?
Fotografies cortesia de'n Climent Alfaro







Vaig parlar amb la meva tia Margalida i quan vagin a cercar ses paumes m'avisaran per tal de fer-ne un petit reportatge, segúr que serà ben interessant deixar enregistrada aquesta ancestral (ancestral es lo mateix que antiga??? no ho se, però queda molt bé) activitat.
Adeu, fins la propera sortida, salut i fotos per a tots!!!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Els teus comentaris donen vida al meu bloc.