Un parell d'escalons baix terra

Sense paraules. Només foto.

Fins aviat, salut i fotos!!!

Una vesprada diferent

Dilluns, amb motiu d'anar fins a Manacor a fer un guait a l'exposició de l'amig Miquel Àngel Dora, vaig aprofitar per fer alguna cosa que no havia fet des que era molt joveneta (i tant d'anys que han anar passant des de llavors...), anàrem en tren fins a Manacor.

Ja de tornada, i després de veure i comentar amb l'artista, les seves fotografies, el cuquet de la fotografia em va picar ben fort, bona sort que dins el bolso hi duia la Fuji X100S amiga de sortides improvisades i amable companya de les meves curolles fotogràfiques.

Era ja tard, més de les nou quan agafarem el tren cap a Ciutat, em vaig fitxar que encara que anaven en grupets, cadascú anava amb el seu mòbil i segurament escriguen whatssapps als seus altres amics, ara absents, del que estaven fent i sentint. En vers de parlar i passar el rato amb els amics presents, tots s'estimaven més contar les seves cosses als absents. Hi ha coses que em costa comprendre, però així són les coses avui.

 I jo vaig fer-me un selfie amb reflexes des de l'interior del vagó. Sembla una doble exposició però no ho és.

M'encanten aquestes situacions no planejades, moltes vegades la cosa va la mar de bé.

Fins aviat, salut i fotos